{"id":299,"date":"2025-10-01T13:08:42","date_gmt":"2025-10-01T13:08:42","guid":{"rendered":"https:\/\/jfcocentaina.com\/?page_id=299"},"modified":"2025-10-29T11:10:03","modified_gmt":"2025-10-29T11:10:03","slug":"la-festa-de-moros-i-cristians","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/la-festa-de-moros-i-cristians\/","title":{"rendered":"La Festa de Moros i Cristians"},"content":{"rendered":"
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

La festa dels Moros i Cristians<\/h1>\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Cocentaina, capital de la comarca del Comtat, celebra les seues Festes de Moros i Cristians, en Honor a Sant Hip\u00f2lit M\u00e1rtir, el segon cap de setmana del mes d'agost.<\/div>
\u00a0<\/div>
Els actes en Honor a Sant Hip\u00f2lit es remunten a principis del segle XVII, despr\u00e9s de l'elecci\u00f3 del Patr\u00f3 el 7 de maig de 1600. El que en principi era una festivitat purament religiosa, va anar convertint-se en una celebraci\u00f3 amb altres actes, que acosten gradualment este esdeveniment al qual coneixem actualment per Festes de Moros i Cristians.<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Ja a principis del segle XVIII era l'Ajuntament qui costejava els actes a celebrar en honor a Sant Hip\u00f2lit, com est\u00e0 escrit en el Llibre de clavat del 1711, on diu \u00abdona en descarrech que paga al clergat de Santa Mar\u00eda de la pr\u00f2pia vila 53 lliures per a la festa de Sant Hip\u00f2lit \u00ab.<\/div>
\u00a0<\/div>
Esta celebraci\u00f3 de Moros i Cristians se\u00a0celebra\u00a0amb certesa des de mitat del segle XVIII, designant-se des de 1766 cada any un Alferes i un Capit\u00e0. Al mateix temps, l'any 1734 es fa refer\u00e8ncia, en el llibre de Claver de l'Arxiu Municipal de Cocentaina, d'una Companyia de Turcs, designant-se amb el nom de turcs el que despr\u00e9s es coneixer\u00e0, gen\u00e8ricament, amb el nom de moros.<\/div>
\u00a0<\/div>
Encara que els papers m\u00e9s antics ens remunten al segle XVIII, existixen indicis documentats en el Llibre de Claver de l'Arxiu Municipal de Cocentaina que indiquen que l'any 1695 es va celebrar un *Alardo en honor a la Verge, sent este un clar antecedent hist\u00f2ric de la celebraci\u00f3 festera.<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
No importa. Cocentaina celebra les seues Festes de Moros i Cristians des de fa segles, sent ja una tradici\u00f3 arrelada entre els contestans i contestanes.<\/div>
\u00a0<\/div>
Al llarg de la seua hist\u00f2ria, la festa contestana ha anat evolucionant. El que antigament era una celebraci\u00f3 senzilla, amb l'\u00fas de la p\u00f3lvora com a principal i quasi \u00fanic element (amb l'excepci\u00f3 dels anys en qu\u00e8 el seu \u00fas va estar prohibit per decret de Carles III), hui \u00e9s un esdeveniment m\u00e9s complet, on han anat afegint-se altres actes que han donat una identitat pr\u00f2pia i diferenciadora dels altres pobles.<\/div>
\u00a0<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t

Un d'estos actes \u00e9s l'Ambaixada del Contrabando o \u00abPartida\u00bb, que amb este nom apareix en el programa de Festes del 1900, on les filaes Maseros i Contrabandistes mantenen un joc\u00f3s di\u00e0leg, on els segons demanen perm\u00eds als primers per a poder entrar en la Vila. Els Maseros en un primer moment s'oposen, per\u00f2 a la fi les dos comparses s'unixen per a enfrontar-se als moros. \u00c9s este un acte que es remunta, com a m\u00ednim, a l'any 1864.<\/p>

Un altre acte diferenciador \u00e9s la Presentaci\u00f3 d'Armes, que es duu a terme el dia de Sant Hip\u00f2lit, despr\u00e9s de l'Eucaristia, i que consistix en la desfilada de totes del filaes enfront dels quatre c\u00e0rrecs: els dos Banderers i els dos Capitans (un per cada b\u00e0ndol).<\/p>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t

\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Podem citar un altre acte que nom\u00e9s se celebra a Cocentaina, com l'Ambaixada de les Tomaques, una batalla que cada any enfronta a les fil\u00e0es Bequeteros i Cavalleria Ministerial o \u00abCavallets\u00bb. Les dos comparses lluiten \u00fanicament amb tomaques, tenint l'origen este acte en la no participaci\u00f3 en l'Alardo d'estes dues comparses, la qual cosa va fer que entre elles es van organitzar el seu \u00abcombat particular\u00bb. Posteriorment van tindre tamb\u00e9 el dret a ser Banderer o Capit\u00e0 (a partir del 1966), com la resta de les filaes. La condici\u00f3 de fil\u00e0es de cavalleria ha condicionat, segurament, la seua peculiar manera de desfilar, constituint un atractiu per al turista que visita el poble en Festes.<\/div>
\u00a0<\/div>
Cal afegir a este llistat d'actes propis el de les Guerrilles, que consistix en l'\u00fas d'arcabusseria en la serra del Castell, a l'alba, iniciant-se aix\u00ed el dia del Alardo, \u00faltim dia de la Trilogia Festera.<\/div>
\u00a0<\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
I si els anteriors actes tenen lloc en els dies de la Trilogia Festera, aix\u00f2 \u00e9s, els dies de festes pr\u00f2piament dit, hi ha altres actes que se celebren des del segle XVIII i que completen el calendari fester, com s\u00f3n la Publicaci\u00f3 o la Olleta de la Pur\u00edssima.<\/div>
\u00a0<\/div>
La Publicaci\u00f3 se celebra almenys des del 1765. Actualment t\u00e9 lloc l'\u00faltim dissabte de juny, per\u00f2 hist\u00f2ricament se celebrava dijous dia de l'Ascensi\u00f3 del nostre Senyor. Posteriorment, en 1976 es va canviar este acte el diumenge m\u00e9s pr\u00f2xim al dia de l'Ascensi\u00f3 i des del 1985 se celebra l'\u00faltim dissabte del mateix mes. En este acte, un membre de cada fil\u00e0 forma esquadra amb la resta de representants de les fil\u00e0es, desfilant una comparsa de cristians i una altra de moros. Tamb\u00e9, i des del 1975, se celebra el mateix dia la Publicaci\u00f3 Infantil. Actualment \u00e9s la fil\u00e0 amb el c\u00e0rrec de Capit\u00e0 qui presenta el formador, a part del membre de l'esquadra. Per\u00f2 fins a l'any 1977 era la figura del \u00abSergent\u00bb qui portava el sabre, amb un vestit diferent de totes les comparses.<\/div>
\u00a0<\/div>
Per part seua, l'Olleta de la Pur\u00edssima \u00e9s un sopar on es menja la olleta contestana, (arr\u00f2s amb fesols blancs, costelles de porc, cansalada i penques) que cada comparsa celebra el 7 de desembre en la seua seu social, vespra de la festivitat de la Immaculada Concepci\u00f3. Se sap per tradici\u00f3 popular que en aquella data estava prohibit menjar carn, per\u00f2 els festers de Cocentaina van poder menjar gr\u00e0cies a una butla papal. A este acte, cal afegir la tradicional \u00abfora\u00bb, una eixida que sol allargar-se un cap de setmana i que se celebra unes setmanes despr\u00e9s de Festes, per a setembre. Aix\u00ed, el espresi\u00f3 \u00abanar-se de fuera\u00bb significa anar a passar un dia o un cap de setmana tota la fil\u00e0 a un lloc fora del poble (una casa de camp, una masia, etc).<\/div>
\u00a0<\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Actualment \u00e9s la Federaci\u00f3 Junta de Festes de Moros i Cristians l'entitat que regula la participaci\u00f3 de les filaes o comparses. Els or\u00edgens de la normativa festera es remunten, com a m\u00ednim, a l'any 1853, quan apareix el primer reglament que marca les normes a complir en la Festa, amb el nom de \u00abCostums i Pautes de Conducta Festeres\u00bb, i tamb\u00e9 existix el reglament intern de l'any 1887 d'una fil\u00e0 desapareguda, els \u00abCavallers de l'Edat mitjana\u00bb. Es consolida, doncs, en esta cent\u00faria la celebraci\u00f3 de les Festes. Moltes de les Filaes que actualment participen ja ho feien en el segle XIX, com la Manta Roja, Maseros (que en el segle XIX era coneguda amb el nom de Llauradors), Llana, Contrabandistes i la Cavalleria Ministerial. Amb el pas de les d\u00e8cades, van anar apareixent altres comparses, ja en el segle XX, que seguixen en l'actualitat, com els Kabilenyos (1904), Berbers Bort (1939), Bequeteros (1941), que t\u00e9 els seus possibles antecedents en la Cavalleria Realista, comparsa que ja participava en el segle XIX, Gu\u00e0rdia Jalifiana (1941), Mud\u00e8jars (1942), i Mulad\u00edes (2.008), pel b\u00e0ndol moro, i pel cristi\u00e0 els Croats (1952), Almog\u00e0vers (1954) i Gentils (1.963 ), hereus de la desapareguda Fil\u00e0 Sant Hip\u00f2lit (els colors del disseny del seu vestit fester coincidixen amb el de la imatge del mateix Sant Hip\u00f2lit). La festa contestana va sumar una nova formaci\u00f3 cristiana en 2011, Cavallers de Ll\u00faria, i en el 2016 es va produir la refundaci\u00f3 de la Fil\u00e0 Contestans (creada en 1.969) despr\u00e9s de la seua desaparici\u00f3 l'any 2002.\u00a0<\/div>
\u00a0<\/div>
No obstant aix\u00f2, la hist\u00f2ria de les Festes de Moros i Cristians ha vist com algunes fil\u00e0es van deixar de participar, com \u00e9s el cas dels Navarresos, Tomasinas, Cides, Estudiants, Mariners, Manta Blanca, Manta Verda, Carpassos, Moros Elegants, Jueus, i Edetanos, entre altres.<\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t
Parlar de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en el segle XXI, \u00e9s parlar tamb\u00e9 de la participaci\u00f3 de la dona. Hist\u00f2ricament el paper de la dona en la festa ha estat limitat a acompanyament d'ostentacions, balls \u2026 A Cocentaina, la participaci\u00f3 femenina es va fer m\u00e9s constant amb l'elecci\u00f3 de la Festera Major, triada d'entre totes les Dames d'Honor de cada fil\u00e0. Este acte es va dur a terme des de l'any 1971 fins al 1987. Per\u00f2 va anar a mitjan anys \u201990 quan la dona contestana s'ha decidit a participar amb la mateixa condici\u00f3 que els h\u00f2mens i actualment hi ha diverses fil\u00e0es on el membre de dones \u00e9s significatiu, integrant-se de manera progressiva i consensuada a la Festa contestana.<\/div>
\u00a0<\/div>
La hist\u00f2ria de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina tamb\u00e9 est\u00e0, inevitablement lligada a la de la seua m\u00fasica. Cocentaina \u00e9s bressol de compossitors que han marcat la hist\u00f2ria de la m\u00fasica festera no sols ac\u00ed, sin\u00f3 a les comarques que ens envolten. M\u00fasics com Manuel Ferrando Gonzales (autor del pasdoble m\u00e9s antic conegut fins ara per a les Festes de Moros i Cristians: \u00abEl Moro Guerrer\u00bb), Gustavo Pascual Falc\u00f3 (compositor del pasdoble \u00abPaquito el Chocolatero\u00bb), Justo Sansalvador Cort\u00e9s, Miguel Pic\u00f3 Biosca, Enrique Torr\u00f3 Insa, Enrique P\u00e9rez Margarit, Jos\u00e9 P\u00e9rez Vilaplana, Jos\u00e9 Insa Mart\u00ednez, Jos\u00e9 Francisco Molina P\u00e9rez, Jos\u00e9 Vicente Egea Insa, Rafael Lled\u00f3 Garc\u00eda, o autors m\u00e9s j\u00f3vens com Ignacio Garc\u00eda Vidal i Francisco Valor Llor\u00e9ns (el llistat \u00e9s interminable) han contribu\u00eft de manera notable a engrossir la Festa amb les seues obres. La participaci\u00f3 m\u00e9s antiga, coneguda fins al moment, d'una agrupaci\u00f3 musical en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, data del 1766. L'Ajuntament de la Vila Comtal lloga agrupaci\u00f3 musical d'Albaida el 5 de juny del mateix any.<\/div>
\u00a0<\/div>
En resum, Cocentaina pot presumir de ser un dels pobles que ha sigut bressol de les Festes de Moros i Cristians, conservant la tradici\u00f3 m\u00e9s antiga amb la modernitat del present, mesclant diversi\u00f3 amb serietat en una justa mesura. Unes Festes declarades d'Inter\u00e9s Tur\u00edstic que constitu\u00efxen un gran actiu en l'oferta tur\u00edstica contestana. Vindre el segon dissabte d'agost \u00e9s una elecci\u00f3 encertada, una alternativa al ja tradicional turisme de sol i platja. Visitar la Vila Comtal en Festes de Moros i Cristians \u00e9s obrir una finestra a la hist\u00f2ria, obrir els sentits a la m\u00fasica (bona m\u00fasica), els imaginatius dissenys de Capitans, Banderers, esquadres especials (tradicionalment conegudes com a esquadres \u00abde negres\u00bb per a portar els seus components el rostre pintat). \u00c9s sentir la frescor i emotivitat de la Primera Diana, el sentiment religi\u00f3s en honor a Sant Hip\u00f2lit o la intensitat de l'arcabusseria del Alardo. I per a combatre la calor, el visitant es pot refrescar amb la beguda t\u00edpica contestana de l'estiu: la \u00abmentira\u00bb (caf\u00e9-licor barretjat amb \"agua-lim\u00f3n negre\", elaborat amb sucre cremat i canyella, coses que ho fan \u00fanic ).<\/div><\/div><\/div>\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La fiesta de los Moros y Cristianos Cocentaina, capital de la comarca del Comtat, celebra sus Fiestas de Moros y Cristianos, en Honor a San Hip\u00f3lito M\u00e1rtir, el segundo fin de semana del mes de agosto.\u00a0Los actos en Honor a San Hip\u00f3lito se remontan a principios del siglo XVII, despu\u00e9s de la elecci\u00f3n del Patr\u00f3n […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":["post-299","page","type-page","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/299","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=299"}],"version-history":[{"count":50,"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/299\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2426,"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/299\/revisions\/2426"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/jfcocentaina.org\/ca-valencia\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=299"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}