La festa dels Moros i Cristians
Cocentaina, capital de la comarca del Comtat, celebra les seues Festes de Moros i Cristians, en Honor a Sant Hipòlit Mártir, el segon cap de setmana del mes d'agost.
Els actes en Honor a Sant Hipòlit es remunten a principis del segle XVII, després de l'elecció del Patró el 7 de maig de 1600. El que en principi era una festivitat purament religiosa, va anar convertint-se en una celebració amb altres actes, que acosten gradualment este esdeveniment al qual coneixem actualment per Festes de Moros i Cristians.
Ja a principis del segle XVIII era l'Ajuntament qui costejava els actes a celebrar en honor a Sant Hipòlit, com està escrit en el Llibre de clavat del 1711, on diu «dona en descarrech que paga al clergat de Santa María de la pròpia vila 53 lliures per a la festa de Sant Hipòlit «.
Esta celebració de Moros i Cristians se celebra amb certesa des de mitat del segle XVIII, designant-se des de 1766 cada any un Alferes i un Capità. Al mateix temps, l'any 1734 es fa referència, en el llibre de Claver de l'Arxiu Municipal de Cocentaina, d'una Companyia de Turcs, designant-se amb el nom de turcs el que després es coneixerà, genèricament, amb el nom de moros.
Encara que els papers més antics ens remunten al segle XVIII, existixen indicis documentats en el Llibre de Claver de l'Arxiu Municipal de Cocentaina que indiquen que l'any 1695 es va celebrar un *Alardo en honor a la Verge, sent este un clar antecedent històric de la celebració festera.
No importa. Cocentaina celebra les seues Festes de Moros i Cristians des de fa segles, sent ja una tradició arrelada entre els contestans i contestanes.
Al llarg de la seua història, la festa contestana ha anat evolucionant. El que antigament era una celebració senzilla, amb l'ús de la pólvora com a principal i quasi únic element (amb l'excepció dels anys en què el seu ús va estar prohibit per decret de Carles III), hui és un esdeveniment més complet, on han anat afegint-se altres actes que han donat una identitat pròpia i diferenciadora dels altres pobles.
Un d'estos actes és l'Ambaixada del Contrabando o «Partida», que amb este nom apareix en el programa de Festes del 1900, on les filaes Maseros i Contrabandistes mantenen un jocós diàleg, on els segons demanen permís als primers per a poder entrar en la Vila. Els Maseros en un primer moment s'oposen, però a la fi les dos comparses s'unixen per a enfrontar-se als moros. És este un acte que es remunta, com a mínim, a l'any 1864.
Un altre acte diferenciador és la Presentació d'Armes, que es duu a terme el dia de Sant Hipòlit, després de l'Eucaristia, i que consistix en la desfilada de totes del filaes enfront dels quatre càrrecs: els dos Banderers i els dos Capitans (un per cada bàndol).
Podem citar un altre acte que només se celebra a Cocentaina, com l'Ambaixada de les Tomaques, una batalla que cada any enfronta a les filàes Bequeteros i Cavalleria Ministerial o «Cavallets». Les dos comparses lluiten únicament amb tomaques, tenint l'origen este acte en la no participació en l'Alardo d'estes dues comparses, la qual cosa va fer que entre elles es van organitzar el seu «combat particular». Posteriorment van tindre també el dret a ser Banderer o Capità (a partir del 1966), com la resta de les filaes. La condició de filàes de cavalleria ha condicionat, segurament, la seua peculiar manera de desfilar, constituint un atractiu per al turista que visita el poble en Festes.
Cal afegir a este llistat d'actes propis el de les Guerrilles, que consistix en l'ús d'arcabusseria en la serra del Castell, a l'alba, iniciant-se així el dia del Alardo, últim dia de la Trilogia Festera.
I si els anteriors actes tenen lloc en els dies de la Trilogia Festera, això és, els dies de festes pròpiament dit, hi ha altres actes que se celebren des del segle XVIII i que completen el calendari fester, com són la Publicació o la Olleta de la Puríssima.
La Publicació se celebra almenys des del 1765. Actualment té lloc l'últim dissabte de juny, però històricament se celebrava dijous dia de l'Ascensió del nostre Senyor. Posteriorment, en 1976 es va canviar este acte el diumenge més pròxim al dia de l'Ascensió i des del 1985 se celebra l'últim dissabte del mateix mes. En este acte, un membre de cada filà forma esquadra amb la resta de representants de les filàes, desfilant una comparsa de cristians i una altra de moros. També, i des del 1975, se celebra el mateix dia la Publicació Infantil. Actualment és la filà amb el càrrec de Capità qui presenta el formador, a part del membre de l'esquadra. Però fins a l'any 1977 era la figura del «Sergent» qui portava el sabre, amb un vestit diferent de totes les comparses.
Per part seua, l'Olleta de la Puríssima és un sopar on es menja la olleta contestana, (arròs amb fesols blancs, costelles de porc, cansalada i penques) que cada comparsa celebra el 7 de desembre en la seua seu social, vespra de la festivitat de la Immaculada Concepció. Se sap per tradició popular que en aquella data estava prohibit menjar carn, però els festers de Cocentaina van poder menjar gràcies a una butla papal. A este acte, cal afegir la tradicional «fora», una eixida que sol allargar-se un cap de setmana i que se celebra unes setmanes després de Festes, per a setembre. Així, el espresió «anar-se de fuera» significa anar a passar un dia o un cap de setmana tota la filà a un lloc fora del poble (una casa de camp, una masia, etc).
Actualment és la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians l'entitat que regula la participació de les filaes o comparses. Els orígens de la normativa festera es remunten, com a mínim, a l'any 1853, quan apareix el primer reglament que marca les normes a complir en la Festa, amb el nom de «Costums i Pautes de Conducta Festeres», i també existix el reglament intern de l'any 1887 d'una filà desapareguda, els «Cavallers de l'Edat mitjana». Es consolida, doncs, en esta centúria la celebració de les Festes. Moltes de les Filaes que actualment participen ja ho feien en el segle XIX, com la Manta Roja, Maseros (que en el segle XIX era coneguda amb el nom de Llauradors), Llana, Contrabandistes i la Cavalleria Ministerial. Amb el pas de les dècades, van anar apareixent altres comparses, ja en el segle XX, que seguixen en l'actualitat, com els Kabilenyos (1904), Berbers Bort (1939), Bequeteros (1941), que té els seus possibles antecedents en la Cavalleria Realista, comparsa que ja participava en el segle XIX, Guàrdia Jalifiana (1941), Mudèjars (1942), i Muladíes (2.008), pel bàndol moro, i pel cristià els Croats (1952), Almogàvers (1954) i Gentils (1.963 ), hereus de la desapareguda Filà Sant Hipòlit (els colors del disseny del seu vestit fester coincidixen amb el de la imatge del mateix Sant Hipòlit). La festa contestana va sumar una nova formació cristiana en 2011, Cavallers de Llúria, i en el 2016 es va produir la refundació de la Filà Contestans (creada en 1.969) després de la seua desaparició l'any 2002.
No obstant això, la història de les Festes de Moros i Cristians ha vist com algunes filàes van deixar de participar, com és el cas dels Navarresos, Tomasinas, Cides, Estudiants, Mariners, Manta Blanca, Manta Verda, Carpassos, Moros Elegants, Jueus, i Edetanos, entre altres.
Parlar de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina en el segle XXI, és parlar també de la participació de la dona. Històricament el paper de la dona en la festa ha estat limitat a acompanyament d'ostentacions, balls … A Cocentaina, la participació femenina es va fer més constant amb l'elecció de la Festera Major, triada d'entre totes les Dames d'Honor de cada filà. Este acte es va dur a terme des de l'any 1971 fins al 1987. Però va anar a mitjan anys ’90 quan la dona contestana s'ha decidit a participar amb la mateixa condició que els hòmens i actualment hi ha diverses filàes on el membre de dones és significatiu, integrant-se de manera progressiva i consensuada a la Festa contestana.
La història de les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina també està, inevitablement lligada a la de la seua música. Cocentaina és bressol de compossitors que han marcat la història de la música festera no sols ací, sinó a les comarques que ens envolten. Músics com Manuel Ferrando Gonzales (autor del pasdoble més antic conegut fins ara per a les Festes de Moros i Cristians: «El Moro Guerrer»), Gustavo Pascual Falcó (compositor del pasdoble «Paquito el Chocolatero»), Justo Sansalvador Cortés, Miguel Picó Biosca, Enrique Torró Insa, Enrique Pérez Margarit, José Pérez Vilaplana, José Insa Martínez, José Francisco Molina Pérez, José Vicente Egea Insa, Rafael Lledó García, o autors més jóvens com Ignacio García Vidal i Francisco Valor Lloréns (el llistat és interminable) han contribuït de manera notable a engrossir la Festa amb les seues obres. La participació més antiga, coneguda fins al moment, d'una agrupació musical en les Festes de Moros i Cristians de Cocentaina, data del 1766. L'Ajuntament de la Vila Comtal lloga agrupació musical d'Albaida el 5 de juny del mateix any.
En resum, Cocentaina pot presumir de ser un dels pobles que ha sigut bressol de les Festes de Moros i Cristians, conservant la tradició més antiga amb la modernitat del present, mesclant diversió amb serietat en una justa mesura. Unes Festes declarades d'Interés Turístic que constituïxen un gran actiu en l'oferta turística contestana. Vindre el segon dissabte d'agost és una elecció encertada, una alternativa al ja tradicional turisme de sol i platja. Visitar la Vila Comtal en Festes de Moros i Cristians és obrir una finestra a la història, obrir els sentits a la música (bona música), els imaginatius dissenys de Capitans, Banderers, esquadres especials (tradicionalment conegudes com a esquadres «de negres» per a portar els seus components el rostre pintat). És sentir la frescor i emotivitat de la Primera Diana, el sentiment religiós en honor a Sant Hipòlit o la intensitat de l'arcabusseria del Alardo. I per a combatre la calor, el visitant es pot refrescar amb la beguda típica contestana de l'estiu: la «mentira» (café-licor barretjat amb "agua-limón negre", elaborat amb sucre cremat i canyella, coses que ho fan únic ).