Actes festers
Cada any, quan el mes de juny arriba a la seua fi, la Vila de Cocentaina inicia el compte arrere per a la celebració de les seues festes de Moros i Cristians amb un dels actes més esperat i estimat per Contestans i Contestanes: “La Publicació”. Un acte amb més de 250 anys d'història i que cada any concentra en la Plaça de la Vila a festers i veïns.
La Publicació.
Aquest acte està documentat des del 4 juliol de 1765 i al llarg del segle XIX és molt freqüent la seua aparició en arxius i hemeroteques. Per aquells anys l'acte se celebrava el dijous de la festa de l'Ascensió i consistia en una diana a les 6 o 7 del matí en la qual participava un membre de cada filà vestit amb el seu tratge oficial, formats en una esquadra mora i una altra cristiana, anunciava a tot el poble que la seua filà es comprometia a participar en les festes d'agost. A la vesprada se celebrava una processó en la qual cada filà treia una imatge xicoteta d'algun sant. L'any 1959 es va canviar l'horari de l'acte, canviant l'alba pel migdia, en 1966 va desaparéixer l'acte de la processó vespertina, i es van començar a popularitzar “les Voltetes del dia de la Publicació”.
En 1975, es van incorporar les esquadres infantils a la Publicació amb motiu del 375 aniversari del patronatge de Sant Hipòlit i en 1976 es canvià al diumenge més pròxim al dia de l'Ascensió. No seria fins a 1985 quan la Publicació abandonaria la vinculació amb la festa de l'Ascensió (i per tant el mes de maig) per a passar a celebrar-es, l'últim dissabte del mes de juny a la vesprada.
Des del balcó de l'ajuntament i després de l'oració de l'àngelus, l'alcalde, en nom de la corporació municipal, i com a màxim representant del poble de Cocentaina, li encarrega a la Junta de Festes l'organització de les Festes de Moros i Cristians d'eixe any, esperant que accepten l'encàrrec i el president de les Junta de Festes, en nom de tots els festers, accepta esta organització en honor al patró Sant Hipòlit, quedant en eixe moment publicades les Festes. Als crits de “Visca Sant Hipòlit, Visca la Festa i Visca Cocentaina”, sonen els acords de l'Himne de festes, interpretat per una de les bandes de la Vila.
A continuació, la colla de dolçaines i tabals del mal Passet encapçala la desfilada, a la qual li seguiran l'esquadra del Bàndol Cristià, la del Bàndol Moro i finalment al so de "Paquito el Chocolatero" les dos esquadres infantils. La desfilada recorre l'itinerari de la Diana.
Ja a la nit, se celebra la primera nit de Voltetes, en la qual participen totes les filaes.
Nit de l'Olla.
Entrada de Bandes i interpretació de l'himne
Sobre les 7 de la vesprada i des de l'inici del Passeig del Comtat, les diferents bandes de música, acompanyades de les filaes i precedides per l'estardart de la filà a la qual acompanyaran en les festes, van desfilant una a una, i van omplint la plaça de El Pla, on la gent ja espera amb impaciència el moment en què el President/a de Festes i l'alcalde o alcaldessa de la Vila, amb unes breus paraules de benvinguda i desitjos de bones festes, fan lliurament de la batuta al músic que eixe any és l'encarregat de dirigir l'Himne de Festes. Els càrrecs festers contemplen des del balcó del Palau com sonen els primers acords de l'himne. “Visca la Festa” compost en 1980 per José Insa Martínez i lletra del poeta Gerard Mur. Este acte es va celebrar per primera vegada en 1985. Després de cantar l'himne, les filaes es dirigixen a les seues seus socials per a sopar la popular Olleta Contestana.
VISCA LA FESTA
Corre amb goig la gent
amb alegria de festes,
obert el cor al sentiment
de passades gestes.
La festa contestana,
record del Conqueridor,
del Montcabrer a l’Aitana:
Visca la Germanor!
Honor i esplendor!
Brille la llum ardenta!
Visca la Germanor
que la festa sustenta! (Bis)
Honor i esplendor,
Gerard Mur
Voltetes
Ja a la nit i després d'haver degustat la tradicional olleta totes les filaes desfilen de nou per el Passeig del Comtat al so de pasdobles, a mode d'assaig general de les festes que comencen al matí següent.
LA TRILOGIA FESTERA
Primer dia: Dia de l'Entrà
Primera Diana
La Diana és un acte singular, diferent, emotiu, amb el qual comença la Trilogia Festera.
A les 6:30 del matí se celebra la Santa Missa i, a continuació, després de resar l’Àngelus i d’interpretar l’himne nacional, s’hissen les banderes i dona començament la Diana. Primer desfila el bàndol cristià i després el bàndol moro. La filà que ostenta aquell any el càrrec de capità és la que la inicia. L’“arrancà” de la Diana a Cocentaina és tot un ritual. Possiblement, en realitzar-se en una plaça menuda i entranyable, fa que les emocions es senten i afloren amb més força. Sona el pasdoble “Dinero sentat”. Els dotze components de l’esquadra, amb les armes abaixades. El formador, amb el sabre, espasa o llança, quasi fregant el terra, va marcant el pas a cadascun dels components. Demana permís a les autoritats festeres i civils que presideixen el balcó de l’Ajuntament i, al fort del pasdoble, alça els braços i els dotze esquadrers, a l’uníson, alcen les armes i comencen a avançar pausadament. Un altre moment especial de la Diana contestana és quan, aprofitant un altre fort de la música, “giren l’esquadra” davant del balcó de l’Ajuntament, on es troben els càrrecs festers. La Diana continua pels estrets carrers contestans fins arribar al Passeig del Comtat. Allí, en l’àmplia avinguda, es pot contemplar el majestuós, elegant i, alhora, sobri desfile. Sempre tanca la Diana la Filà Bequeteros, que en el seu temps era la filà mora de cavalleria, per la seua forma peculiar de desfilar i possiblement seguint alguna tradició molt antiga.
Ambaixada del Contrabando
El dia de l’Entrada, al migdia, té lloc un altre dels actes únics i singulars de les Festes de Moros i Cristians en honor a San Hipólito Mártir: l'“Ambaixada del Contrabando”. La mateixa està protagonitzada per les filaes Maseros i Contrabando i en este acte es recrea l’ajuda que reberen en el seu moment els habitants de la Villa Condal de Cocentaina dels ferotges andalusos per a fer front a les tropes mores.
L' “Ambaixada del Contrabando” s'inicia en la Plaça Cardenal Férriz, davant l'església de Santa María, i fa dos parades, al carrer Conde de Cocentaina i en la plaça de El Pla. Es representa l'arribada a la vila de bandolers vinguts des d'Andalusia, que demanen permís als habitants de la Vila per a entrar en ella, alertant-los que en el seu viatge han albirat tropes sarraïnes. Els Maseros, propietaris de les fèrtils terres contestanes, no estan massa convençuts de tindre entre les seues files als Contrabandistes, però després d'una tibant negociació, plena d'humor i després d'acceptar els Maseros una important quantitat de diners que és entregada per un genet Contrabandista, són admesos per a sumar forces davant l'imminent setge dels sarraïns
“LLoma Grossa, Escorrupènia, Racó Llobet, Bassa dels Peixos, Font de la Edra, Esquererola, Huit Piletes, altos cerros hemos recorrido en balde, pues los moros se escondieron ¡Con que, si de algo aprovecha, nuestro trabuco ofrecemos!”, declama l'ambaixador Contrabandista.
L’humorística Ambaixada, una de les més antigues de les nostres comarques, finalitza davant del Castell de Festes de Cocentaina, amb els murs del Palau Comtal de Cocentaina com a testimonis. Allí, Maseros i Contrabandistes segellen l’acord i se’n van a preparar l’ofensiva que tractarà de frenar l’avanç d’unes tropes àrabs que no tardaran massa a fer la seua entrada en la localitat.
Aquest acte està documentat ja en 1864 i es va desenrotllar fins a la dècada dels 60, tornant a formar part dels actes oficials a partir de 1985.
L'Entrà de Moros i Cristians
L’Entrada és l’acte més espectacular de la festa contestana. Té lloc a les 7 de la vesprada i transcorre pel Carrer Pare Francesc Agulló, el Passeig del Comtat, el Carrer Bisbe Estaña, la plaça de El Pla, el Carrer Verge Maria, i acaba a la Plaça dels Apòstols. L’esquema que actualment se segueix és el següent: després de llegir un text de Pablo León Vidal, escrit l’any 2017, comença l’Entrada a càrrec del bàndol cristià. Encapçala la desfilada la Colla de dolçaines i tabals El Mal Passet, que també encapçalarà el bàndol moro. En primer lloc desfila la filà que ostenta el càrrec de capità cristià. La segueixen tres filaes i, a continuació, correspon el torn —per ordre— a la filà que ostenta el càrrec d’Abanderat Cristià, seguida de les tres filaes restants del bàndol cristià.
Després de l’Entrada Cristiana, ve l’Entrada Mora, que torna a estar encapçalada per la colla El Mal Passet i, a continuació, desfila la filà que ostenta la Capitania Mora, tancant l’Entrada la filà de l’Abanderat Moro. Els boatos i acompanyaments solen ser espectaculars: carrosses, ballets, cavallers, etc. Cal ressaltar que les quatre filaes de càrrec trauen una esquadra especial, denominada d’esclaus i popularment coneguda com “Escuadra de Negres”. Els boatos i les esquadres especials destaquen per la seua originalitat, fastuositat i espectacularitat. El moment més emotiu i espectacular és l’entrada de les filaes a la plaça de El Pla, on es troben el Castell de Festes de Cocentaina, el Palau Comtal de Cocentaina i la tribuna d’autoritats.
A mesura que els càrrecs acaben l'Entrada, ocupen un lloc preferent al peu de la tribuna d'autoritats que, per cert, s'instal·la allí des de l'any 1967. I van rebent a les hosts, tant cristianes com mores, que els rendixen una salutació d'homenatge. Com és preceptiu, quasi exclusiu de la Festa Contestana, les esquadres giren i saluden quan arriben a la tribuna. El formador es col·loca a un costat i va ordenant el gir, mesurat, mil·limètric de l'esquadra mentres saluda arma enlaire.
Segundo día: Día de Sant Hipòlit
Segona Diana
A les 7.30 del matí, té lloc la Segona Diana, amb la mateixes característiques que la primera, amb la variació que no hi ha limite de festers que participen i amb la participació dels festers infantils.
Ofrena de Flors
Sobre les 11.30 del matí les filaes desfilen pel Carrer Major fins a l'Església Arxiprestal de Santa María, on fan l'ofrena al patró, després es van col·locant al llarg del Carrer Major i plaça Bisbe Estaña, a esperar el pas de les filaes de càrrec, Que s'han concentrat en el Pla juntament amb els Majorals i la Junta de festes, per a des d'allí iniciar el recorregut fins a l'Església de Santa Maria, recibint l'aplaudiment de festers, contestans i visitants.
Missa major
Cap a les 12:30 té lloc la celebració a l’interior de l' Església Arxiprestal de Santa Maria la solemne Missa Major en honor al Patró San Hipòlit Màrtir. Actualment, la Missa i l’homilia corren a càrrec d’un sacerdot que pertany a la “Hermandad Sacerdotal Contestana”.
Presentació d'Armes
Al finalitzar la Missa Major els càrrecs festers acompanyats per les autoritats festeres i civils van fins al la plaça de la Vila on es col·loquen en una tribuna que es munta expressament a este efecte a les portes de l'Ajuntament i els festers de totes les filaes, en fila d'un, passen per davant per a oferir-los els seus respectes presentat els l'arma.
Solemne Processó General
A la vesprada té lloc la Solemne Processó. Les filàes desfilen a marxa de processó, precedint les quatre filàes de càrrec i aquestes, al seu torn, precedeixen les autoritats civils, religioses i militars, que desfilen davant del tron de San Hipólito (portat per festers de les filàes de capitania) i el reliquiari (portat per festers de les filàes de bandera). El recolliment i la solemnitat de l’acte es trenquen quan, a l’arribada del patró a la Plaça de l’Església, es disparen salves d’arcabussos i les campanes toquen a glòria. Aquest és un dels actes més peculiars i antics que se celebren a Cocentaina; de fet, aquest acte ja es menciona en una acta municipal datada el 25 de juliol de 1750, marcant un fet diferenciador. Posteriorment, a l’interior de la Església Arxiprestal de Santa Maria, es dóna a besar la Reliquia del Sant Patró.
Retreta
Aquest acte sempre ha estat aquell en què el fester es desinhibeix dels problemes quotidians i, de manera espontània, s’alegra i alegra al públic que el contempla. És un acte desenfadat en què els disfresses i les charangues són els protagonistes. En els últims anys, les filàes, acostumen a preparar números humorístics parodiant aquells aspectes d’actualitat de manera alegre, en els quals apareixen disfresses de tot tipus, on la gent riu i el fester passa una estona divertida i agradable. Altres vegades, surten en carrosses llançant peluixos al públic.
Tercer dia: Dia dels Trons
Guerrilles a l'alba
Els festers es col·loquen al carrer Sant Vicent, la més alta del nucli urbà, que, orientada a l'est, oferix vistes de les serres d'Almudaina, Serrella i Aitana. L'horari és orientatiu, perquè marca la tradició que el primer tret s'efectuarà pels capitans en eixir el primer raig de sol sobre els cims. Els festers van desfilen pels estrets carrers del barri de la Trinitat, acabant en la plaça del Pla.
Estafeta, Ambaixada Mora i Alardo d'Arcabusseria
A les 11 hores, Estafeta Mora. Un genet enviat pels càrrecs moros fa lliurament d'un pergamí al guaita del castell exigint la rendició de la fortalesa al Capità Cristià, qui menyspreant al missatger esquinça el pergamí i el llança des de l'alt del castell. Davant tal menyspreu, el genet torna a tot galop per a informar el seu capità, qui amb el seu ambaixador i seguici es dirigiran al castell, donant lloc l'Ambaixada Mora. Al no arribar a un acord, es procedix a l'incendi del castell (acte que se celebra des de l'any 2004, rememorant la fatídica data de 1304, 700 anys abans, quan el moros de Granada, al comandament de "Alabbà ben Rahu", van atacar i van incendiar la població) donant principi la batalla d'arcabusseria que, recorrent el Passeig del Comtat i la plaça de El Pla, se salda amb la victòria mora i la seua conquesta de la vila. L'ensenya verda amb la mitja lluna és hissada al castell. Alabbà ben Rahu, atacaren i incendiaren la població, donant començament a la batalla d’arcabussos que, recorrent el Passeig del Comtat i la Plaça del Pla, se salda amb la victòria mora i la conquesta de la vila. L’ensenya verda amb la mitja lluna s’hissa al castell.
Ambaixada de les Tomaques
A les 14:00 té lloc l’«Ambaixada dels Tomaques». Ambaixada humorística protagonitzada per les filaes Cavallería Ministerial y Bequeteros que, en ser aquestes filaes de cavalleria, antigament no podien disparar en els alards, resolent ells els seus conflictes a tomataços. Aquest acte es realitza actualment en el recinte firal, encara que en el passat es desenvolupava en altres llocs com la plaça Venerable Escuder o el Pla de la Font.
Estafeta i Ambaixada Cristiana i Alardo d'Arcabusseria
A la vesprada es repeteix el mateix protocol del matí, però intercanviant els protagonistes; ara tindrà lloc l’ambaixada cristiana i, en aquesta ocasió, és el bàndol cristià el que reconquesta el castell, hissant-se l’ensenya blanca amb la creu roja.
Acció de Gràcies
L’any 1968 s’incorporà l’Acte de «Acción de Gracias», que se celebra en el Santuari de la Verge del Miracle.Segons el programa de festes, es tracta d’un acte d’homenatge a la Santedat Verge, qui des de Covadonga va protegir tota la Reconquesta Espanyola.
En concloure el dispar, totes les filaes, junt amb les autoritats i els càrrecs festers, expressen la seua gratitut a Sant Hipólit", que presideix l’acte, per la seua protecció. Després del cant de la Salve, té lloc un dels moments més simbòlics: les filaes que han ostentat el càrrec d’abanderat, tant del bàndol moro com del cristià, fan entrega de les seues respectives banderes a les filaes que assumiran el càrrec l’any següent.